Declaració final adoptada per la delegació de la Xarxa de solidaritat europea amb Ucraïna (https://ukraine-solidarity.eu) i els delegats dels moviments socials ucraïnesos
El 24 de febrer passat l’imperialisme rus va llançar una agressió contra Ucraïna. Durant aquests més de dos mesos, el poble d’Ucraïna ha sostingut una lluita desigual amb les forces d’ocupació, ha perdut centenars de vides i ha patit destruccions massives. Molts polítics, tant a Occident com a Rússia, van pronosticar la caiguda d’Ucraïna en pocs dies, però la gran mobilització del poble ucraïnès a totes les esferes de la vida i el combat heroic de la resistència ucraïnesa mostren fins a quin punt aquesta visió era errònia. Tanmateix, nombrosos països europeus segueixen finançant la màquina de guerra russa mitjançant la compra de petroli i gas russos.
Al mateix temps, el poble ucraïnès està patint les reformes adoptades en interès dels més rics, abans i fins i tot durant la guerra. Aquestes decisions polítiques fan que el pes de la guerra recaigui sobre la majoria de la població. D’això en trobem exemples com la reducció dels drets laborals dels treballadors i la reducció d’impostos als propietaris de les empreses. Aquests canvis s’acompanyen d’un desmantellament progressiu dels sistemes de protecció social que deixa en condicions insuportables les persones ucraïneses afectades per la guerra. En aquestes circumstàncies, Ucraïna segueix complint amb les seves obligacions amb l’FMI i altres creditors. En comptes d’enriquir els creditors i els banquers de tot el món, aquests diners haurien de fer-se servir per a la defensa del país i la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població. En canvi, amb la seva política, l’FMI segueix promovent reformes antipopulars a Ucraïna i enfonsa cada cop més el país en la dependència, erosionant la seva independència i dificultant la seva reconstrucció.
La destrucció d’infraestructures, de fàbriques i de barris d’habitatges planteja la qüestió de la reconstrucció d’Ucraïna. En quines condicions i a quin cost hi tindrà lloc després de la guerra, és una qüestió urgent. Una reconstrucció basada en la primacia de la política neoliberal conduiria a una pobresa encara més gran i a una oligarquia encara més forta. La recuperació completa d’Ucraïna i del seu paper en la provisió de béns bàsics per a les poblacions més desafavorides del món és impossible sense canviar el curs de la política socioeconòmica a escala nacional i mundial. La resposta a l’agressió russa ha de ser la solidaritat dels pobles del món.
La victòria d’Ucraïna en la guerra afeblirà els règims autoritaris de Síria, Bielorússia i altres països, cosa que donarà al món una oportunitat real per avançar cap a un desenvolupament democràtic que inclogui la justícia social i mediambiental. L’anul·lació del deute extern d’Ucraïna serà un pas contra el domini del neoliberalisme, basat en la desigualtat i l’explotació. L’exemple d’una política com aquesta obrirà el camí a d’altres països per tenir polítiques de desenvolupament estables que no perjudiquin els més pobres en favor dels més rics mitjançant condicions de préstec abusives.
La nostra esquerra, els sindicats, les feministes i els defensors dels drets humans lluiten per la victòria d’Ucraïna i en favor de la seva prosperitat després de la guerra, principalment per:
- La retirada de les tropes russes del territori d’Ucraïna, particularment dels territoris ocupats a les regions del Donetsk i de Lugansk i de la República Autònoma de Crimea.
- L’ajuda militar i humanitària a Ucraïna, així com la imposició de severes sancions contra la Rússia de Putin.
- La introducció d’un programa social de reconstrucció d’Ucraïna, que prioritzi l’ajuda a la població del país per sobre de l’enriquiment de les elits comercials.
- La renúncia a la compra de combustibles fòssils russos, abordant una veritable transició energètica per reemplaçar els combustibles fòssils per subministraments procedents d’altres fonts.
- L’abolició del deute extern d’Ucraïna i la impossibilitat d’ocultar fons a l’estranger.
- El suport a totes les persones refugiades, independentment de la seva nacionalitat, origen ètnic, religió, etc. L’abolició de totes les lleis i pràctiques discriminatòries.
- La fi de les reformes antisocials a Ucraïna i l’abolició de les altes taxes que dificulten la participació de la classe treballadora en la vida política i les eleccions.