Debat sindical sobre Ucraïna

«La desaparició de l'OTAN i de tots els blocs militars serà un objectiu realista si la sortida a aquesta guerra és un triomf de la voluntat popular»

Des de que va començar aquesta guerra, he estat dos cops a Ucraïna. Ho he fet en tant que membre d'una xarxa de solidaritat amb Ucraïna, en contacte amb l'associació Sotsialsny Rukh i amb els sindicats. La primera va ser a maig, a la ciutat de Lviv. La segona ha estat el setembre, a Kíiv. Fa uns dies, en una reunió ordinària del meu sindicat, vaig informar d'aquests viatges i les trobades que vaig tenir amb dirigents dels dos principals sindicats ucraïnesos. I hi va haver un debat que crec pot interessar a moltes persones, estiguin afiliades o no a qualsevol sindicat.

Totes i tots som conscients que aquesta guerra ens està canviant la vida, tot i que molts dels problemes ja venien de lluny. En qualsevol cas, està portant a una situació terrible, que s'allarga, que va a pitjor, que contribueix a l'encariment de la vida, manca de combustibles, de productes bàsics alimentaris i que, fins i tot, amenaça d'estendre la guerra per tot Europa. Respondré aquí a algunes de les preguntes que em van fer en aquell debat i a d'altres que no vaig poder respondre. I ho faré des del punt de vista dels sindicats ucraïnesos amb els que, ho he dir, estic d'acord, així com amb les meves pròpies conclusions.

Com acaba aquesta guerra? La guerra pot acabar de varies maneres. Però la que volen els sindicats ucraïnesos és amb la derrota de Rússia i la retirada de les tropes fora de les seves fronteres. Altres alternatives, com la cessió de territoris, acceptant referèndums fraudulents, no resoldrien res. Ucraïna ja va cedir Crimea sense resistència armada i no va calmar això les ànsies de poder de Putin, sinó que les va esperonar. Ara ja estan ficats a la guerra i és terrible el que està passant, però no volen tornar a deixar una altre oportunitat perquè Rússia torni a atacar i envair en un futur. Mai més. La guerra ha unit la nació ucraïnesa sense distinció de russoparlants o ucranianoparlants.

Qui ha incomplert els pactes als que van arribar Rússia i l'OTAN (Estats Units)? Ucraïna no va saltar-se cap acord (va desmantellar les seves armes nuclears, i no va entrar a l'OTAN), però els països imperialistes, començant per Estats Units i Rússia, sí que van saltar-se'n. Rússia va envair Crimea i part del Dombàs. Cada imperialisme te la seva agenda i busca treure profit de l'altre en la seva feblesa. Rússia no va ser amenaçada militarment pel "cercle de l'OTAN", però, com a imperi, no pot acceptar que les repúbliques que estaven sota el seu dictat s'allunyin de la seva influència i s'acostin a la Unió Europea i Estats Units.

És cert que hi ha un rerefons de lluita interimperialista, fins i tot amb la Xina com a enemic no declarat dels Estats Units. Per ara és un rerefons econòmic, d'influència política, però també pot convertir-se ràpidament en guerra militar entre imperialistes. Per això estic contra l'augment dels pressupostos militars i construcció de més armes que priven de recursos pels serveis socials i preparen més guerres.

Quin és el sentit de la guerra per part d'Ucraïna? Pel cantó d'Ucraïna, país no imperialista, la guerra que lliura és per defensar-se de l'agressió i invasió. Té tot el dret de fer-ho i de buscar armes on pugui, incloses les de l'OTAN. I crec que hauríem de donar-li suport per defensar-se sense cap remordiment: això no és armamentisme imperialista, no és allargar la guerra ni el patiment del poble ucraïnès sinó a l'inrevés, és ajudar a fer fora més aviat l'ocupant imperialista que és qui causa el patiment, les morts, les destruccions i milions de refugiats i refugiades.

"Gorbatxov va ser un traïdor" i "Crimea sempre va ser russa"? En l'època de Gorbatxov, el declivi de la Unió Soviètica venia de lluny. La cursa armamentista i nuclear engegada per Reagan va acabar de posar contra les cordes una economia russa en declivi econòmic i productiu. Sense defensar la seva política, Gorbatxov va intentar un camí de cooperació pacífica i integració europea en una "casa comuna" per una via socialdemòcrata que no volien ni les potències occidentals, ni els buròcrates que van obrir la via als oligarques, com Ieltsin i Putin.

El discurs de Putin contra Lenin, contra l'aplicació del dret a l'autodeterminació acusant-lo de ser el creador d'una "artificial" nació ucraïnesa, mostra el xovinisme i imperialisme gran rus que sempre va combatre Lenin. Ni Crimea ni tampoc Sebastopol, ciutat enclavament de Crimea, van ser russes sinó colonitzades. El poc coneixement que tenim de la història d'aquella regió fa que moltes vegades donem per bones afirmacions que son històricament incorrectes i que formen part d'un relat que avui utilitza la potència invasora.

Occident ajuda a Ucraïna mentre discrimina a molts altres pobles. Estats Units és qui en surt beneficiat. És veritat. Una ajuda humanitària no interessada ni condicionada per futurs negocis hauria de ser igual per a tots els pobles i nacions que pateixen guerres i opressors. Els imperialistes americans i europeus no son desinteressats. I pel moment, qui més profit en treu son els Estats Units, que fan pagar a Europa la seva energia més cara. La guerra d'Ucraïna mostra les dues vares de mesurar i hem de denunciar aquesta hipocresia imperialista, però exigint que es doni per igual, no que no es doni a ningú.

El Maidan i la guerra del Donbas van ser un "cop d'estat"? A Ucraïna, com a la majoria de països de l'Est, l'esquerra és feble perquè els partits que deien defensar el comunisme i socialisme han defensat, en realitat i amb corrupció i inoperància, els privilegis d'una minoria. La gran divergència, però, sorgeix a partir que el Partit Comunista i altres aliats es posicionen contra de la integració a la Unió Europea i, en canvi, defensen una major acostament a Rússia. Però el camí iniciat amb la caiguda del mur de Berlín era ja irreversible. Tot i les il·lusions amb la Unió Europea, la majoria de la població vol un altre camí, no seguir sent un satèl·lit de Rússia, com avui és Bielorússia.

En la revolució democràtica del Maidàn, en 2014, el xoc més important va venir precisament perquè el cap del govern, Ianukòvitx, va desobeir el mandat del Parlament per iniciar converses amb la Unió Europea. Dies després va fugir a Rússia. Els partits prohibits son els considerats pro-russos, però és veritat que la dreta política ucraïnesa que avui governa aprofita aquest desprestigi per portar endavant una política anomenada de "descomunització" o "dessovietització" per desmantellar lleis laborals d'altra època i que són encara favorables a la gent treballadora. Els treballadors i sindicats no estan d'acord amb les polítiques i lleis neoliberals que aplica el govern Zelensky, però això no vol dir que acceptin titelles imposats per Putin, com les que col·loca als territoris ocupats.

Una solució pacífica i negociada i desaparició de l'OTAN? La pau ha de ser justa, no un simulacre que deixi ferides obertes i prepari nous rebrots de guerra, com em van dir els sindicats. L'exemple de no haver enfrontat amb armes ni la guerra del Donbas ni la invasió de Crimea el tenen molt present. Una pau justa a Ucraïna només podrà arribar amb la retirada de les tropes russes i posant l'economia al servei de la majoria de la població. Però el perill també és d'un acord entre Estats Units, Europa i Rússia sobre la base del repartiment d'Ucraïna amb l'excusa de una "pau immediata". Això seria la privatització i repartiment dels recursos als capitalistes dels dos bàndols, enmig de polítiques encara més neoliberals, com va passar a Bòsnia amb els Acords de Dayton. Seria encara pitjor. Ucraïna és una nació sobirana.

La desaparició de l'OTAN i de tots els blocs militars, pel que segueixo lluitant, serà un objectiu realista si la sortida a aquesta guerra és un triomf de la voluntat popular. Però mentre duri aquesta guerra, malauradament, no pararà de reforçar-se l'armamentisme i l'ampliació de l'OTAN. Per això, hem de donar suport a que Ucraïna tingui les armes necessàries ara per obligar a la retirada de les tropes russes el més aviat possible. Això i ajuda humanitària. De la seva sobirania dependrà quina Europa en sortirà. No podem mirar-nos-ho sense actuar.