Stanislav Dutov, Cristina Mas
Stanislav Dutov (Dnipró, 1990) era estudiant de química fins que el 2015 es va unir al batalló ucraïnès Azov. Va combatre a la ciutat de Mariúpol contra la invasió russa i va estar assetjat durant set mesos a la planta siderúrgica d’Azovstal amb els seus companys. Va ser capturat i empresonat a Rússia durant dos anys, fins que va ser alliberat l’octubre passat en un intercanvi de presoners de guerra. Russòfon, ara viu a Kíiv, on continua la seva rehabilitació.
Vostè va lluitar al setge de Mariúpol, la principal ciutat ucraïnesa sota ocupació russa. Com va ser aquella experiència?
— Vaig estar a Mariúpol des del principi fins al final. Vam intentar fer tot el possible per defensar la ciutat. Al final, vam haver de refugiar-nos a la planta siderúrgica d’Azovstal, on vam resistir tant com vam poder. No teníem menjar, ni aigua ni medicines. Va ser molt dur perquè estàvem sota un setge molt estricte: l’exèrcit rus controlava un perímetre de 120 quilòmetres al voltant de la ciutat. De tant en tant ens portaven menjar i medicines en helicòpters que també evacuaven ferits. Els defensors d’Azovstal van fer una feina heroica en condicions horribles. Els soldats russos s’acostaven cada dia més, i dins la ciutat hi havia sabotejadors. No teníem munició antitanc i només podíem recular. Les tres últimes setmanes ens vam quedar sense medicaments i ja no podíem salvar els ferits. Però, tot i això, teníem un objectiu i vam fer tot el que vam poder. Fins que un dia el nostre comandant va venir i ens va dir que per salvar la vida havíem de rendir-nos. Teníem 600 o 700 ferits...
I aleshores els van fer presoners.
— Primer vam evacuar els ferits i després es van rendir les diferents unitats: érem uns tres mil. Vam sortir de la planta, ens van portar fins a un pont i allà ens van fer pujar als autobusos. Ens van portar al camp d’Olenivka, on hi havia molts presoners en molt poc espai. A la nostra unitat li van reservar una barraca sencera i un dia hi va haver una explosió, i hi van morir 60 o 70 presoners. Després ens van dispersar: uns a Donetsk, altres a presons russes. Hi ha molts testimonis de presoners ucraïnesos alliberats que han explicat els horrors de les presons russes, però jo no puc parlar: els meus companys encara hi són.
Per què es va unir al batalló Azov el 2015, després que esclatés la guerra al Donbàs i que Rússia s’annexionés Crimea?
— Uns amics meus s’hi van incorporar i jo els vaig seguir. Aleshores els mitjans de comunicació en parlaven molt i ho volíem veure amb els nostres propis ulls.
Rússia diu que és una unitat d’extrema dreta.
— La propaganda russa diu moltes coses. Si mirem tots aquests anys d'existència d'aquesta unitat, no s’ha comès cap delicte. Rússia té molts recursos per finançar la seva propaganda i a Ucraïna no tenim tants mitjans, i per això estem perdent la batalla de la informació. La unitat d’Azov forma part de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna: som soldats que estimem la nostra terra.
On són els seus amics del 2014?
— Un encara continua viu, tot i que l’acaben de ferir per quarta vegada. L’altre per desgràcia va morir abans del setge de Mariúpol.
Es penedeix d’haver-se fet soldat d’Azov?
— Vostè es penediria d’haver-se unit a gent que s’estima el seu país per defensar-lo?
Però ha pagat un preu molt alt.
— A Ucraïna tothom ha pagat un preu alt. També els civils. No teníem cap altra opció. Nosaltres no hem envaït ningú: només ens hem defensat.
Creu que el govern de Volodímir Zelenski ha estat a l’altura?
— Jo no soc polític, no m'interessa la política: soc militar. I només puc dir una cosa, que el nostre enemic ha fet de tot per arribar al seu objectiu, per arribar a la situació en què estem ara.
Trump ha dit que ha començat a parlar amb Putin d'una pau a Ucraïna. Què és per a vostè la pau?
— Mentre ells estan parlant, a Ucraïna els meus companys ara mateix estan fent la seva feina: estan protegint el seu país. Entre tota la xerrameca, la invasió no s’ha acabat: continua cada dia.
Ucraïna ha de cedir territori a canvi de la pau?
— És una pregunta molt dura. Creu que amb aquesta pau s'acabarà tot? Des del 2013 Rússia no ha parat de conquerir territoris.