«El dia del segon aniversari de la invasió russa, un petit sector que es reclama pacifista es manifestarà davant del consolat americà. Com els trumpistes, demanaran que no enviïn més armes a Ucraïna»
El pròxim 24 de febrer es compliran dos anys de la invasió i guerra a gran escala de Rússia contra Ucraïna. Durant aquests dos anys, hem vist com el govern, el poble i la gent treballadora d'Ucraïna han donat i estan donant suport al seu exèrcit per tal de fer fora l'invasor. Les enquestes mostren que la ciutadania majoritàriament fa costat, en primer lloc, al seu exèrcit i, després, al seu president. I també que no volen cap cessió de territori ucraïnès: el 72% s'hi oposen molt fermament i el 13% també rebutgen concedir territori a Rússia. A la pregunta de per què s'enfronten a un exèrcit molt superior, a una potència nuclear, ja han respost: perquè el poble ucraïnès vol ser lliure i no estar sota la bota de l'imperi rus!
Després de dos anys, les baixes de soldats d'ambdós exèrcits i de població civil ucraïnesa són terribles. La destrucció de les infraestructures, dels barris, de l'agricultura, de la biodiversitat, quedaran malmeses durant molts anys. Durant decennis. Les seqüeles de la guerra, amb morts, ferits, mutilats, violacions, segrestos de nens..., es perllongaran en seqüeles psíquiques i malalties.
El que és lògic, solidari i humà és, doncs, donar suport a un país que ha estat envaït i que està patint. Això no és "bel·licisme". Això és el que faran, el dia del segon aniversari de l'atac, la immensa majoria de persones ucraïneses que estan al nostre país, com a ciutadanes o refugiades. I també la majoria de les persones catalanes que senten aquesta guerra com un crim d'una potència cap a una nació que no li ha fet res més que voler la seva llibertat. Aquesta gent es retrobarà a la tarda, com l'any passat i potser encara més, al passeig de Gràcia, per anar fins a la plaça de Catalunya.
Però hi ha un petit sector, un recalcitrant sector, de persones i algunes organitzacions que es reclamen pacifistes, acompanyants d'"antiotanistes", agrupades en la plataforma Catalunya per la pau, que actuaran en sentit contrari al de la manifestació. El mateix dia es concentraran per exigir la pau davant el Consolat dels Estats Units! I els demanaran que no enviïn més armes a Ucraïna. Vaja, com els trumpistes als Estats Units!
És a dir, no demanen a Rússia, l'atacant, l'imperi que vol refer la seva autoritat i "espai" a còpia d'envair, si cal, i posar governs titelles als pobles i nacions del voltant, sinó a l'imperi que, almenys per ara, està ajudant Ucraïna a defensar-se. Curiosa manera d'entendre la pau: donar cobertura política a l'agressor en contra de l'agredit.
La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna hem demanat a la plataforma que ens contesti aquestes senzilles preguntes: "Per què crideu a manifestar-vos davant el Consolat d'Estats Units, en lloc del Consolat de Rússia?"; "qui creieu que és l'agredit en aquesta guerra, Ucraïna o Rússia?"; "no creieu legítim que el país i poble agredit es pugui defensar amb armes i les busqui on pugui?"; i "per què no demaneu a Rússia l'alto el foc i de bombardejos sobre zones civils i la retirada de les seves tropes d’Ucraïna?".
Doncs bé, sabeu què han contestat? Això: "No et responem perquè les preguntes que fas ja les vam respondre fa mesos a tu i a les senyores de la comunitat ucraïnesa a Catalunya."
Quina falta de respecte a les dones ucraïneses refugiades! No volen respondre perquè no saben què dir. No vull entrar en les mentides de Putin que repeteixen, com que "ha estat l'OTAN qui ha agredit Rússia" o que Zelensky i gairebé tots els ucraïnesos són "nazis". La guerra bruta de Putin es lliura també —i molt!— en el terreny de la propaganda. La calumnia és utilitzada com a arma de destrucció massiva de consciències. I gent treballadora, d'esquerres sobretot, queda confosa o enganyada pel discurs justificatiu de l'imperialisme rus.
Perquè el més important no és la quantitat de gent que arrossega aquesta plataforma. Són quatre gats. Això es veurà en el ridícul que faran el pròxim 24 davant el consolat americà. El que fa més mal d'aquest tipus de "pacifisme" que dona la raó i justifica a l'agressor és la paràlisi que genera en altres organitzacions. En particular, en els sindicats, incapaços encara de reaccionar i mostrar la solidaritat de classe. El mètode de la calúmnia —tan emprada per Stalin per destruir els revolucionaris de la seva època i tan eficaç!— és deixar anar tota mena de mentides per desprestigiar una persona, una idea, una nació. I repetir-les i repetir-les. No cal demostrar res, no cal que sigui coherent: calumnia, que alguna cosa queda!
Aquí coneixem què va ser el feixisme. Les joves generacions no l'han viscut. Però la memòria democràtica que ens afanyem a rescatar ens recorda que van ser 40 anys d'opressió, de semiesclavatge, de manca de llibertats, de por. La jove República necessitava armes per defensar-se davant el cop feixista. Però, mentre el feixisme internacional provava aquí les seves bombes i armes, la República no va rebre el suport de les democràcies occidentals. El món dit democràtic va conciliar amb Hitler i es va resignar que guanyés el feixisme. Va preparar així el terreny per la II Guerra Mundial. No hauríem de repetir l’error que es va produir en els anys 30 amb la República espanyola.
Avui la situació és diferent, per ara. Estats Units, l'OTAN i alguns països europeus estan donant suport polític i militar a Ucraïna. Però, quin suport li donen? La UE acaba d'aprovar 50.000 milions que l'ultradretà hongarès Orbán (com els seguidors de Trump) bloquejava. Però no donen les armes en quantitat i qualitat per fer fora les tropes russes invasores. No es tracta de fer préstecs que endeutin Ucraïna per futur. No es tracta d’augmentar els pressupostos militars. El que cal és donar gratis armes, avions i municions que ja tenim i no utilitzem!
La pau no vindrà de cedir a Rússia les zones que ara ocupa. No vindrà de repetir amb la Rússia imperialista de Putin concessions com les que es van fer a l'Alemanya imperialista de Hitler. Això només esperonaria noves guerres i noves invasions, fins i tot d'altres països. Polònia, països bàltics, Finlàndia... Això ja va passar amb la invasió russa a Crimea a 2014, on ningú va ajudar a Ucraïna! Pot arribar a tot Europa si no s'atura aquesta dinàmica.
El terrible genocidi a Gaza no ens pot fer oblidar la cruel guerra, ocupació i nou intent de genocidi (ja va haver-hi l’Holodomor de Stalin!) que lliura l'imperialisme rus dins d'Europa. Ser antiimperialistes i anticolonialistes avui implica defensar els pobles que lluiten per la seva sobirania.
Defensem el sindicalisme ucraïnès contra les polítiques neoliberals de Zelensky. Malgrat el seu erroni suport a Israel. Però defensem Ucraïna davant l'atac de l'imperialisme rus que vol destruir la seva identitat com a nació i utilitza l'engany i la calúmnia conforme són governats per "nazis", mentre al Kremlin actuen com un veritable nou tipus de feixisme. Amb l'aplaudiment de Vox, Le Pen, Orbán o Meloni. Som antifeixistes.
Només hi haurà oportunitat per una veritable pau quan els representants del poder rus es vegin obligats a retirar-se del territori ucraïnès i paguin pels crims i desperfectes causats.